El canvi climàtic arriba al Pou Clar

Quasi quatre mesos sense caure ni una gota d’aigua a la localitat valenciana d’Ontinyent. Com informava El Periòdic d’Ontinyent, a la ciutat no plovia des del passat 13 de desembre del 2018. I hi haurà encara qui afirme que el canvi climàtic no existeix. No obstant, i tant que ho fa. Una de les seues víctimes és el Pou Clar, un paratge natural d’una gran bellesa composada per diversos pous i recessos d’aigua, amb una zona d’abruptes barrancs de roca calcària situat a la capital de la Vall d’Albaida. La sequera dels pous que el formen, l’aigua estancada i verdosa, marques que mostren la baixada del nivell de l’aigua en més de mig metre… Aquests signes són un clar exemple que el canvi climàtic ha arribat al Pou Clar,  i sembla que per a quedar-se si no es fa res per evitar-ho. “Al nostre parer deuria fer-se un estudi seriós i rigurós, donat que tenim el canvi climàtic damunt, del subsòl i el cabal d’aigua que alimenta el Pou Clar per fer previsions per un proper futur”, sentència Ramón Martínez, membre de l’associació d’Amics del Pou Clar i professor de Geografia i Medi Ambient.

El Pou Clar (Ontinyent)- Sonia Pla

Primeres senyals d’alarma

Un dels paratges naturals més famosos de la Vall d’Albaida comença a emetre les primeres senyals d’alarma. Entre les principals està l’actual sequera que pateix el pou del Salze i quan açò passa, segons els experts, la resta de pous comencen a fer-ho. “El del Salze és el pou que està a un nivell més alt i, per tant, sempre és el primer que es seca. És a dir, quan baixa el nivell freàtic, el primer en assecar-se és aquest, i si continua baixant el nivell, s’assequen els altres”, explica Rafa Morera, tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Ontinyent.

A més, el color verdós en l’aigua dels pous situats a la part alta del paratge també és un indicador de què, si la situació meteorològica no millora, el Pou Clar viurà una de les seues pitjors etapes a l’estiu. “Els meteoròlegs han anunciat una primavera més càlida i menys plujosa de lo habitual. Per tant, si el paratge no arribara a assecar-se del tot, sí que patirà el mateix que al 2016: aigua verda i pudenta”, afirma el professor Martínez. Si no plou l’aigua s’estanca i no corre, pel que dóna lloc a que presente eixe estat verdós.

Aigua estancada als pous de la part superior del paratge- Sonia Pla

Si es continuen observant les senyals del paratge a simple vista es veuen les marques que la baixada de l’aigua ha deixat sobre les pedres. Més de mig metre de diferència evidència la crítica situació en la que es troba el Pou Clar.

Les marques d’aigua a les parets del Pou Clar que mostren la baixada de mig metre de l’aigua -Sonia Pla

L’últim índex que ha provocat que es comence a parlar de la possible futura sequera del paratge natural ontinyentí és l’estat del Riu Clariano. Partint que el Pou Clar està considerat com el naixement d’aquest riu, és a dir, una prolongació, si aquest es troba sec significa que no baixa la suficient aigua des del paratge. “El Clariano circula completament sec al seu pas pel nucli urbà, fet molt poc freqüent durant l’hivern o la primavera”, sentència Morera. A més, si al factor climàtic se li suma que des de l’associació d’Amics del Pou Clar denuncien que, segons la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, al Clariano li correspon més cabdal “però des de l’ajuntament ningú diu ni fa res”, s’entén encara més la deterioració del riu.  Els experts coincideixen que la situació que viu el Clariano durant els últims mesos no és normal per al període en els que es troben, el que indica que alguna cosa no marxa bé.

Què ha propiciat aquesta situació?

Són molts els factors que han originat la situació crítica en la que es troba el Pou Clar, però la principal és l’absència de copioses pluges. A la capital de la Vall d’Albaida han estat tres mesos i mig sense pluja. Com publicava el Periòdic d’Ontinyent el passat de 12 de març a l’article ‘La sequera amenaça el Pou Clar’, a la ciutat no plovia des del 13 de desembre del 2018, ratxa que es va trencar el 30 del mateix mes. Si comparem les dades de la pluja arreplegada durant els tres primers mesos dels últims 5 anys, aquestes parlen per si mateixa.

“En tot el que portàvem fins al 29 de març del 2019, la pluja havia sigut inferior a 2l/m2. Per això estem molt per davall de la precipitació mitjana anual, i si no es repeteixen estes pluges el més probable és que el Pou Clar patisca molt els mesos d’estiu”, explica Rafa Morera.

Com s’explica açò? Pablo Ángel Guerra, meteoròleg de l’estació d’Ontinyent, afirma el següent: “Els períodes de sequera són una constant en la capital de la Vall d’Albaida en els últims anys. És com un compte corrent, si no claves diners i traus per què has de pagar les despeses, al final els números rojos et persegueixen”. A més, senyala que la falta d’una bona nevada a la Serra de Mariola també és clau del crític estat en el que es troba el paratge natural. La falta d’abundants pluges durant els últims anys també ve relacionada amb el calfament global que viu el planeta. “És evident que hi ha una estreta relació entre la temperatura i les precipitacions”, sentència Pablo Ángel. El meteoròleg continua explicant que aquesta relació es mostra clara en el període del 2000-2017, ja que els anys on la temperatura mitjana supera els 17 graus són menys plujosos. Les dades mostren que des de l’any 2007 fins al 2018, excepte durant el 2010, tots superen els 17 graus de mitjana, el que suposa que durant els últims onze anys hi haja absència de copioses pluges. “Sembla que cada any que passa, la temperatura mitjana puja  i que ploga menys. És a dir, que estem veiem com els anys són més càlids i secs”, afirma Ramón Martínez.

Les sèquies també mostren la baixada del nivell d’aigua- Sonia Pla

Si a la falta de precipitacions se li suma la utilització de l’aigua del Pou Clar per a usos agrícoles, industrials així com per a consum humà, és fa més que evident el per què del nefast estat actual. “La utilització de l’aigua per a usos externes és una de les qüestions que més afecta el nivell d’aquesta del paratge”, explica el tècnic de l’Ajuntament d’Ontinyent. Al que el meteoròleg Guerra contesta: “S’hauria de regular i millorar el reg per a no perdre aigua, que és un be col·lectiu i necessari que s’ha de compartir de forma racional”.

A més, el professor Martínez assenyala que l’estat de moltes de les sèquies es troben obstruïdes i trencades, el que dóna lloc a que es perda més aigua de la que es deuria. “Si es tinguera un major control i revisió sobre elles es podria evitar una pèrdua d’aigua innecessària”, sentència el membre de l’associació d’Amics del Pou Clar.  

Les xifres

Des de l’any 2011 la temperatura mitjana anual a la localitat d’Ontinyent és superior als 17 graus, com s’ha assenyalat anteriorment. És una data bastant alarmant si es té en compte que en el període del 1941 fins al 2006 sols en set anys la mitjana havia sigut igual o superior a eixos graus. És a dir, que durant 65 anys la temperatura anual ontinyentina era inferior a 17 graus i ara, des de fa 8 anys, que aquesta no baixa d’eixa xifra.

És més, es podria dir que des de fa dotze anys,–a excepció del 2010-, la temperatura mitjana anual és superior als 17. Aquestes xifres corroboren el que tant Ramón Martínez com Pablo Ángel sentencien en quant a que els anys són més càlids. Ara bé, s’haurà de comprovar si existeix la relació en quant a més calor menys precipitacions.

Un cop més els experts estan en lo cert. La tendència mostra que des de que la temperatura mitjana anual ha augmentat a la capital de la Vall d’Albaida, els dies on la pluja es deixa caure són més difícils de veure. El fet que des de l’any 2011 fins al 2018 la temperatura anual no haja baixat dels 17 graus i durant este període no haja plogut més de 100 dies en un any mostra la estreta relació que hi ha entre el calfament global i la sequera. Si  es té en compte aquesta correlació i es presta atenció a la següent taula es pot preveure un futur no molt esperançador per al Pou Clar.

Crida l’atenció com en la majoria de mesos la mitjana de la temperatura és major en el període dels últims 54 anys, i a nivell general, té la mitjana més superior dels últims quasi cent anys. Açò el que denota és que la localitat ontinyentina està vivint els anys més calorosos dels últims 55 anys, el que comporta que el nivell de precipitacions també s’haja vist reduït, fet que afecta directament al cabdal del Pou Clar.

No obstant, durant els últims anys l’estat del paratge natural ontinyentí no es trobava tant sec com hui en dia. Però, la solució és senzilla. Si es tenen en compte les dades arreplegades tant les referides a la temperatura com a les precipitacions, a la capital de la Vall d’Albaida a data d’1 d’abril, aquestes parlen per si soles. En quant als graus “març ha estat el quint més càlid dels últims 25 anys, sols superat en 2017 (14.3), 2008 (14), 2006, (14.2), i 2001 (16’4). Este any fou 13’5, un 1’2 per damunt de la mitjana”, explica el meteoròleg Pablo.

I pel que fa a les precipitacions, el nombre de litres per metre quadrat el dia d’1 d’abril no arribava als 46 litres, dada molt per davall si es compara amb les xifres arreplegades al mes d’abril dels últims set any, totes per damunt dels 52 l/m2, com es veia al gràfic del principi.

L’ inici de l’any 2019 no depara bons presagis per al futur estat del Pou Clar, i més si es té en compte que tota la pluja arreplegada d’aquest any ha estat en els últims dos dies del mes de març. “Este episodi de pluges ha tingut una intensitat aproximada de 50 l/m2. Per això estem molt per davall de la precipitació mitjana anual, i si no es repeteixen estes pluges el més probable és que el Pou Clar patisca molt els mesos d’estiu.”, sentència el tècnic Morera.

Té el paratge data de caducitat?

“El canvi climàtic és irreversible, pel que el Pou Clar desapareixerà i a curt termini. Els episodis de pluja extraordinaris sols han prolongat l’agonia de la seua mort”, afirma  l’ontinyentí Pablo Guerra.

Quan el meteoròleg diu que “els episodis de pluja extraordinari sols han prolongat l’agonia de la seua mor”, fa referència als cicles de períodes secs i humits. És a dir, al seu llibre ‘Clima i oratge a Ontinyent’ (2018), Guerra Ángel senyala que en augmentar els anys amb temperatures per sobre dels 17 graus, que com s’ha vist abans és la tendència que s’està donant en els últims 12 anys (a excepció del 2010), són més abundants els períodes secs. Açò significa que si la temperatura mitjana continua mantenint-se o sent superior als 17 graus, hi haurà més temporades amb absència de copioses pluges, per molts episodis espontanis de pluja que tinguen lloc, com el del passat març on en dos dies s’arreplegaren quasi 45 litres per metre quadrat. Per que per a mantenir un paratge com el Pou Clar és necessari una regularitat en el règim pluvial, cosa que, segons l’expert, no passa a la localitat ontinyentina. “El clima mediterrani és molt irregular, i la tendència és que s’incremente esta irregularitat, el que provoca estes sequeres intenses i pluges molt intenses”, sentència el tècnic Morera.

Aquesta irregularitat no sols és nefasta per a la sequera del Pou Clar, sinó que el afecta a uns nivells més generals. “Suposa un procés irreversible per al paratge natural: esgotament de l’aqüífer, sequera de la vegetació, pèrdua de l’arborat, incendis, falta d’aigua per al regadiu, abús en la utilització per part del públic…”, sentència el meteoròleg ontinyentí.

El canvi climàtic han donat a la població ontinyentina un cop de realitat, ja que els seus efectes estan començant a deixar petjades en un dels seus majors tresors, el Pou Clar. Qui sap si açò servirà per a que comencen a conscienciar-se amb el medi ambient i tinguen més cura cap a ell. Cert és que lluny queden les imatges d’aquest paratge, on l’aigua brotava fluentment i el paisatge era més pintoresc del que és hui en dia. El riu Clariano portava aigua quasi tot l’any al seu pas pel poble, amb peixos, ànecs, granotes, tot ell envoltat de boga i joncs. Sens dubte, una realitat que a hores d’ara sols és una fotografia en l’imaginari de la població ontinyentina.

El Pou Clar als anys 60- Ramón Martínez
Print Friendly

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *